Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com gremi constructors
revista gremi constructors

promoció per agremiats

NOMENAMENT CONTRACTISTA



Noticies
 

Andreu Carreras, Alcalde de Lliçà de Vall

“El que ha passat ens hauria de fer aprendre dels errors a tots plegats”

Aquest Ajuntament on estem fent aquesta entrevista deu ser l’obra més destacada dels seus diferents mandats...

“L’Ajuntament sí que potser és la més destacada. Però també el consultori, l’ampliació del cementeri i la sala de vetlles, la reforma del Passeig de l’Esglèsia, la urbanització de polígons industrials i urbanitzacions que fa anys encara tenien camins de terra o els faltava enllumenat... Es van haver de fer moltes reparcelacions i plans parcials, perquè aquí no hi havia polígons: hi havia empreses enmig del camp”.

Com a ex regidor d’Urbanisme fa tant de temps, suposo que els canvis que ha vist han estat espectaculars...

“I tant! De fet, des d’aleshores la construcció no va fer més que anar pujant, ben bé fins a 2005, que va tocar sostre. Amb períodes de crisis, és clar, que en tots aquests anys n’hem viscut unes quantes. Però jo almenys no n’havia vist mai una com aquesta. Perquè almenys abans anaven al banc i els deixaven diners, però ara ni això”.

Traduït en xifres?

“Doncs abans de la crisi, l’ajuntament recaptava uns 700.000 euros anuals en concepte de llicències d’obres, i actualment tenim previstos ingressar uns 70.000. Bé, és el que hem previst als pressupostos. Abans es pressupostava molt i sempre se n’ingressava més. Ara pressupostem amb molta precaució, i tot i així encara costa arribar-hi. De fet, aquest any hem hagut de tornar diners d’unes obres que s’havien previst i que al final no s›han dut a terme”.

Parla de Lliçà 21, un projecte per fer 700 nous habitatges...

“Exacte. Però les empreses s’han tirat enrere. Així que l’any passat només vam donar dues llicències d’obres majors en tot l’any (aquesta era la tercera). Però bé, enguany ja hem donat les mateixes que l’exercici passat, o sigui que d’alguna manera, poc a poc, sembla que es va refent tímidament el sector. La resta són obres menors”.

I què fan, que poden fer, les administracions a tots nivells, per intentar aturar aquesta sagnia?

“No és fàcil donar una solució, perquè si no, suposo que ja tothom l’hagués trobat. És una situació molt difícil. Moltes constructores, sobretot les més petites, han desaparegut. Queden autònoms que van fer alguna cosa. Per tant el que com Ajuntament si que no hem deixat de fer és anar traient a concurs petites obres. Però clar, si abans fèiem obres que s’anessin als 2 ó 3 milions d’euros, en aquest moment parlem de 300.000 euros com a molt. Estem al voltant del 70% d’endeutament, o sigui que encara podem demanar crèdit amb un cert marge. Però per fer voreres o semàfors”.

Així doncs, no hi haurà cap obra destacada aquesta legislatura?

“De moment no, tot i que estem pendents dels programa del PUOSC  (Pla Únic d’Obres i Serveis) de la Generalitat d’aquest any, per veure si hi podem incorporar-hi les obres d’urbanització de Can Vilardebó. Hem urbanitzat ja els sectors 1 i 2, i ara es tractaria d’arranjar el sector 3, a l’entorn del cementiri, on hi ha mancances de diferents serveis. En aquest cas, serien unes obres que rondarien els 3 milions d’euros. Aquest és l’objectiu prioritari. I també estem pendents de que el departament d’Educació ens adjudiqui una nova escola de primària”.

I a nivell privat?

“Doncs cal dir que hi ha encara unes quantes empreses fortes i consolidades a la població que volen fer noves naus industrials. Indústries ben assentades com Ineco (cartonatges) o Inibsa (laboratoris farmacèutics). Les que ho passen pitjor són, per exemple, aquelles petites empreses que abans treballaven per a tercers i ara no els deleguen feina perquè ja se la fan ells per reduir despeses. I l’altre problema és la morositat i l’impagament: si no cobren, poc que podran tirar endavant. Però per sort altres de més grans sembla que no només van aguantant, si no que volen ampliar. I sort també de la decisió de la Diputació d’avançar els diners als ajuntaments perquè poguessin pagar als proveïdors”.

I per on creu que passa el futur de la construcció?

“Està clar que no tornarem a èpoques passades. Les empreses han de saber diversificar-se. I també crec que amb això s’ha acabat l’especulació, aquell anar a construir per a cobrar uns marges desorbitats que ja començaven a inflar-se des del propi preu del sòl. Els promotors compraven a preus prohibitius perquè en aquell mateix moment ja tenien comprador. Però ara cal tocar de peus a terra i mirar a curt termini, perquè el número d’habitatges que tenim encara és desorbitat. I això que al municipi d’habitatge buit quasi no en tenim. Però és un problema general. També cal primar el lloguer per sobre de la venta. Però vull tenir l’esperança que el sector remuntarà el vol. Sembla que aquest segon semestre d’any serà millor que el primer, al menys a nivell local. El que ha passat ens ha d’ensenyar a tots plegats a aprendre dels errors i a fer les coses d’una altra manera”.

Des del gremi es demana que s’avanci cap a un nou Pacte Fiscal: creu que a Madrid estan per la labor?

“No, no ho crec pas. Per això des d’aquí s’ha d’enviar un missatge de que ja n’hi ha prou, de que d’alguna manera volem ser millor tractats del que ho hem estat fins ara. Sembla que se’ns penalitzi no se sap ben bé per què, quant no es penalitza a ningú més. Per això Catalunya ha fet un pas endavant en aquest sentit i confio en que el seny s’imposarà i es podrà arribar a un punt d’acord. Però no crec que el pacte arribi de forma immediata. El que sí que està clar és que la política que es porta des de Madrid és independent del partit que governi. Mani qui mani, sempre ens marquen a nosaltres com a objectiu”.


gremi constructors
Can Muntanyola P.I. Palou Nord C/ Cami del Mig,22, 08401 Granollers tel. 938700220 m˛bil 677481580
· legal · Disseny web