Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com gremi constructors
revista gremi constructors

promoció per agremiats

NOMENAMENT CONTRACTISTA



Noticies
 

JOSEP MONRÀS, Alcalde de Mollet del Vallès

“Defenso el deute públic sempre i quan es pugui pagar”

Josep Monràs, alcalde de Mollet pel PSC des de gener de 2004, va arribar al càrrec com a substitut: l’elegida mig any abans va ser Montserrat Tura, però el seu nomenament com a consellera d’Interior a la Generalitat va fer que Monràs, com a primer tinent d’alcalde, assumís el càrrec governant amb CiU. Una aliança que es va repetir després de les eleccions de 2007 (tot i que Monràs va reafirmar l’alcaldia amb una majoria absoluta), i que continua després de les darreres municipals de l’any passat. I sempre amb la cartera d’esports -a més de la d’economia o ocupació- sota el braç des de que va entrar com a regidor l’any 1991.

Durant el seu mandat s’han dut a terme obres tant destacades com la del nou hospital de Mollet o la del gran espai central de 30.000 m2 del Parc de les Pruneres. I tot i que mai ha portat Urbanisme ni Obres i Projectes, al llarg dels seus vuit anys com a alcalde ha pogut viure de ben a prop l’evolució del sector constructiu: des dels temps en els quals costava trobar empreses que es presentessin a les convocatòries públiques, fins a l’actualitat de la seva ciutat, on assegura que l’obra nova ha caigut pràcticament en la seva totalitat.

Si bé la crisi afecta a tot el sector en general, deu ser encara més sagnant a una ciutat com Mollet, on sempre ha tingut una gran pes...

“Sens dubte, perquè ha estat un del principals motors d’ocupació i activitat econòmica de la ciutat, i no només de forma directe si no també indirecte. I això té una repercussió molt més dramàtica que no només l’econòmica, ja que significa molta menys contractació i més atur. I les empreses que es mantenen ho fan amb una unitat administrativa mínima, ja no hi és aquell moviment circular de treballadors que hi havia.

La baixada d’ingressos per plusvàlues i llicències d’obres ha estat tècnicament del 100%. Pot ser no del 100% del tot, però quasi, perquè de l’obra que es manté, la majoria són petites actuacions de manteniment i rehabilitació”.

En xifres?

“El 2010, que ja va ser un any molt dolent i havia baixat molt, l’ajuntament va ingressar 50.000 euros en concepte d’impostos en aquest capítol. El 2011 van ser només 15.000. El mateix que amb les llicències: vam passar de donar-ne 25.000 el 2010 a només 5.000 el 2011. I en els pressupostos que hem aprovat per 2012, en el capítol d’ingressos, fem una previsió del 70% menys”.

I quina solució l’hi veu a això?

“Contràriament al que venent dient els ministres d’Economia i d’Hisenda, jo crec que ara és un bon moment per, a través de les empreses, crear ocupació. Però això significa ser flexibles amb el deute i, enlloc d’invertir en bancs i caixes perquè eixuguin el seu deute fruit de la seva mala gestió, injectar aquests diners directament a les administracions públiques. I que aquestes a la vegada puguin fer les contractacions necessàries. Ara és el millor moment per invertir”.

Per què?

“Perquè les baixades seran importants, per tant el cost de les obres menor. I això generarà més contractació i menys atur. Potser no per fer grans pavellons ni obres que suposin un elevat cost en manteniment, però sí en obres de millora urbanística. Obra pública que no augmenti la despesa si no al contrari: que serveixi per reduir-la amb eficiència energètica. Però per això calen recursos econòmics, i aquest no poden venir dels ciutadans, que ja prou ofegats d’impostos estan, si no de l’administració”.

Però a l’administració tampoc hi ha diners. I els bancs no els deixen.

“I el Banc Central Europeu? Són els bancs o és l’administració? Jo ara no aniré a demanar diners a un banc. Aniré al BCE, que està donant crèdit a l’1%. I ho fa per això mateix: per donar liquiditat als bancs, que donaran crèdit al 5% o al 6%. Aleshores, perquè el Govern Central no va directament a demanar els diners al BCE i els injecta a les administracions? Per què ens obliguen als ajuntaments a demanar aquests crèdits bancaris que augmenten el nostre deute? Jo soc defensor del deute públic, però sempre i quant es pugui pagar. Amb aquest sistema els únics beneficiats són els bancs i caixes. Els ajuntaments som els que menys instruments tenim per incidir en una situació així.”.

Amb tot, mantenen cert nivell d’obra pública...

“Ara mateix tenim sobre la taula les obres de reurbanització de la C-17, que és una actuació important que esperem que comenci aquest mateix 2012. També una part del Pla de Barris a Plana Lledó, que tot i que el govern de la Generalitat ha suprimit el pla, es continuaran executant els projectes ja adjudicats. Mentre que altres obres, com les de la nova comissaria de la Policia Municipal, les hem hagut de paralitzar”.

Però no per gust, si no per fallida...

“Exacte. Les obres havien de finalitzar aquest mateix any, però al fer fallida una de les empreses adjudicatàries, hem tingut que reobrir el procés de licitació per adjudicar-les de nou i poder finalitzar-les. Amb tot esperem que acabaran igualment aquest 2012. I abans de final d’any volem tenir començades també les obres de rehabilitació de dues masies: les de Can Pantiquet i Can Flaquer, bàsicament perquè tenim una subvenció de la Generalitat de 650.000 euros. Tota la resta serà petita obra de manteniment urbà: voreres, enllumenat, eliminació de barreres arquitectòniques... i acondiciaments i millores a edificis municipals. Poca cosa més”.

No tornarem al sostre al que es va arribar en temps de vaques grosses...

“Es molt difícil que el sector recuperi el mateix nivell de creació d’ocupació que tenia abans de la crisi. Així que crec que cal un pla de xoc a nivell formatiu perquè moltes d’aquestes persones que ara són a l’atur i que tota la vida s’havien dedicat només a la construcció puguin recol·locar-se a altres àmbits que generin activitat econòmica. I que s’obligui als bancs a que part del diner que se’ls hi està injectant tingui un retorn en forma de crèdits a les empreses, fiscalitzant els interessos que demanen. Les administracions som les primeres que hem d’ajudar a les empreses a parar el cop, i és el que estem intentant fer en la mesura en que podem”.

gremi constructors
Can Muntanyola P.I. Palou Nord C/ Cami del Mig,22, 08401 Granollers tel. 938700220 mòbil 677481580
· legal · Disseny web