Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com gremi constructors
revista gremi constructors

promoció per agremiats

NOMENAMENT CONTRACTISTA



Noticies
 

ROSSEND MATAS

Entrevista a Rossend Matas, president del Gremi de Constructors d’Obres del Vallès Oriental i de FAEVO
“Anar al gremi és com anar al psicòleg, perquè quant tens un problema és allà on en parles”
La relació de Rossend Matas amb el món de la construcció ve de ben lluny: va ser el seu avi qui, el 1925, va fundar l’empresa Contratista de Obras Rosendo Matas.  És doncs la tercera generació d’aquesta empresa amb seu a Aiguafreda, on també va ser regidor fins 1999. “Però quant vius a un poble, el que vols és sortir”, diu. Així que ja amb 18 anys va entrar “a una junta del trial, perquè m’agradaven les motos”. I ja fa quasi dues dècades que va entrar al gremi: corria l’any 1992 quant Matas va incorporar-se com a vocal de la junta. Deu anys després l’aleshores president, Emili Bosch, va haver de deixar el càrrec en ser escollit regidor de Sant Celoni. “Havia d’entrar algú en el seu lloc i em va tocar”, afirma. Ara compleix dues legislatures al capdavant del gremi, bon moment per fer balanç de la seva tasca, tot i que vol deixar clar que ell no és “el que se’n diu ’un jefe’. Quant ets a una entitat així cal que treballi tothom, que tots hi posin de la seva part perquè funcioni”.
Què ha estat el millor d’aquests vuit anys com a president?
Doncs això: el treballar amb i pels agremiats. Enriquir-me amb els seus coneixements. Sempre dic que el més important és aprendre, és bàsic. Perquè hi ha moltes coses de la teva feina que no saps. M’ha donat molta satisfacció estar amb la gent, fer bons amics i que tots siguin del mateix ram. Perquè així ens diem les coses maques i les no tan maques que té una empresa. Això enriqueix molt. Anar al gremi és com anar al psicòleg, perquè si tens un problema es allà on en parles. I l’un per l’altre sempre ens hem anat ajudant.

I el pitjor?
No tenir tot el temps que hagués volgut per a la meva família. Tinc tres fills, una de 16, un de 13 i un altre de 7. Compta l’edat que tenien vuit anys enrere… un ni tan sols havia nascut! I clar, en aquelles edats em sabia greu no poder estar més amb ells. És la pitjor part, però vaja, pitjor entre cometes: també val molt la pena treballar en una entitat sense ànim de lucre com el Gremi.

Perquè això deu treure molt temps…
I tant. Un temps que perds per poder gaudir de la família. Jo faig 3.000 kilòmetres a l’any en cotxe pel gremi. Que ningú es pensi que això és anar a sopars i prou. Alguns dies arribava a casa a la 1 de la matinada. És clar, el més petit dels meus fills era el primer que quan jo no era a casa deia que si era al Gremi, cosa que tampoc és certa. Però ell ho veia com aquell lloc on el pare està sempre.

I suposo que l’actual conjuntura econòmica tampoc representa una part massa positiva… Es pot dir que ha tingut una primera legislatura encara en plena bonança i una segona marcada per la crisi.
Sí, sens dubte el canvi ha estat molt gran. La davallada ha sigut molt forta, tots hem patit el sotrac. De 500 agremiats que érem, ara en som 360. Molts han hagut de plegar. Allò era exagerat…”

Autocrítica?
Sí, tots tenim part de culpa. Però m’ha empipat molt que es digués que la culpa era només dels constructors, perquè nosaltres només construïm la casa. Un constructor no és un promotor, les promotores no són al Gremi. El preu del sòl és el que ha fet mal: tothom ha volgut fer la seva promoció i això ho ha encarit molt tot, eren preus abusius. Són molts factors.

Com el banc que deixava amb massa alegria, la gent que s’endeutava en excés, els ajuntaments que donaven llicències a tothom per no perdre ingressos…
Exactament, tots han tingut part de culpa. Per això m’ha empipat que només se’ns assenyalés a nosaltres. Però la part bona que tenen les crisis és que posen les coses al seu lloc perquè tornin a començar de nou. Vinc d’una empresa de 1925 i n’hem passat de verdes i de madures. Tot i que no crec que això passi ràpid.

Pessimista?
O més aviat, realista?
Pessimista tampoc, ens en sortirem. Però hi haurà una esclarida tan grossa que tots plegats patirem. La recessió no ha passat. I tots els experts parlen de l’any 2015 o 2016. Les passarem magres. Jo no sé fer política, però crec que fa falta menys parlament i més anar per feina.

Ara acaba la seva segona legislatura… Tornarà a presentar-se?
Sóc dels que penso que dues legislatures és el temps natural per un càrrec. Normalment entres a la primera i en repeteixes una altra. Considero que és el més adequat.

Però faci el que faci, seguirà vinculat al gremi…
Sí, sí, és clar. L’única diferència entre ser el president o no és en el protocol, però allà cal que estem tots treballant igual. De fet podem dir que sóc un president que mai havia volgut ser president. M’ho vaig trobar. Però estic molt content perquè hem tirat el gremi endavant, i el del Vallès Oriental crec que és dels més importants de la província. Hem fet molta feina, i encara en queda molta més per fer.

gremi constructors
Can Muntanyola P.I. Palou Nord C/ Cami del Mig,22, 08401 Granollers tel. 938700220 m˛bil 677481580
· legal · Disseny web