Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com gremi constructors
revista gremi constructors

promoció per agremiats

NOMENAMENT CONTRACTISTA



Noticies
 

ÀRIDS RECICLATS: UNA MANERA ECONÒMICA DE CUIDAR EL MEDI AMBIENT

L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va visitar el passat 12 de febrer, juntament amb el regidor d’Obres i Projectes, Albert Camps, la planta de Tecnocatalana de Runes. “La idea era que coneguessin la planta a fons, el seu funcionament”, explica el gerent de la mateixa, Francesc Agustí. I això és el que van fer durant tot un matí: visitar les instal·lacions amb un objectiu: fomentar la reutilització d’àrids reciclats. “El que en diem les tres ‘R’: reduir, reciclar i reutilitzar. Les dues primeres ja es fan, però la reutilització encara és una mica precària”.
L’Ajuntament de Granollers ja utilitza material de Tecnocatalana per exemple a les obres del Pla Parcial del barri del Lledoner, però com va reconèixer el mateix Mayoral: “Cal divulgar aquestes bones pràctiques i que més ajuntaments de la comarca utilitzin aquests materials per a l’obra pública”.

I es que de les 112.000 tones d’àrids que es van reciclar l’any passat a la planta, poc més de la meitat (67.000 tones) van ser reutilitzades. També perquè el volum va créixer molt respecte el 2008, quant se’n van reciclar 70.000 tones. A això hi va ajudar l’aplicació del nou cànon d’abocaments que grava amb 3 euros per tona el deixar la runa a abocadors permisos. “Això sense comptar amb els abocadors il·legals”, apunta Agustí.
Per tot això “cal que es difonguin aquests usos”, en paraules del president del gremi, Rossend Matas, “perquè de vegades ni els propis constructors en són prou coneixedors que d’aquí en surt un bon material, de qualitat, que té moltíssims usos”. “No per fer-ne estructures –apunta Agustí-, però sí per altres usos, des d’arranjar camins a fer llits de paviment, passant per la cara interna de les voreres. Pot servir per a moltes coses”.
Per això a Tecnocatalana es reciclen fins a cinc tipus diferents d’àrid: “Segons la granulometria, fem grava gran, per a drenatges; grava petita, que a més de per a drenatges serveix per a depuració; tutú per a usos rurals i camins; subproductes de garbellat, que és una sorra més petita que serveix, per exemple, per fer llits de canalitzacions de sanejament; i també tenim un acord amb una planta de compostatge urbà i de poda per fer terres abonades per a jardineria”, explica Agustí.

“I tot això és material que deixa de sortir d’una pedrera”, recorda Matas destacant el caràcter mediambiental de la planta. “Les quasi 120.000 tones que es van produir l’any passat son tones que s’han deixat d’extreure de la muntanya. És una feina de manteniment que redueix l’impacte de les pedreres, per això volem que les administracions s’impliquin més. Perquè a més de vetllar pel medi ambient, es crea riquesa i llocs de treball. I es té molt en compte l’impacte ambiental: les cases més properes són a 300 metres i a dins el volum de creació de pols és quasi zero”.
A banda de l’avantatge que suposa el seu preu, més barat que l’àrid de primera mà: “Segons el tipus de material, l’estalvi pot anar des d’un mínim del 20% fins al 100%: pot arribar a costar la meitat”, afirma Agustí. Per això “l’empresa privada creu més en l’àrid reciclat, perquè és més econòmic. Pel que cal que també l’administració sàpiga que té aquesta alternativa”.
Com va resumir l’alcalde Mayoral: “Sempre ens ha semblat una iniciativa absolutament imprescindible”, destacant el “caràcter pioner” de la planta. I és que com recorda el seu gerent: “Va néixer com a prototip, no n’hi ha cap altra a Catalunya”. I des que es va inaugurar a finals de 2007 “s’ha anat afinant i millorant”. Actualment, de tota la runa que hi entra, el 96% es recicla: “Només el 4%, unes 500 tones, van a l’abocador. La resta es recicla”, i no només l’àrid, sinó que el 2009 també es van reciclar 300 tones de ferralla i 30 de fusta. “El material que no es pot reciclar és perquè porta paper o plàstic, que és molt difícilment destriable de la resta de materials”.

Per això durant la visita Mayoral va destacar que “aquestes pràctiques cal explicar-les i aplicar-les més. L’ajuntament de Granollers ja té un conveni amb el Consorci de Residus del Vallès Oriental, però no n’hi ha prou amb això: cal seguir en aquesta línia i que més ajuntaments se’n facin ressò”. Per part del gremi, el president Matas va valorar de forma molt positiva la visita: “Sempre és bo que vinguin i comprovin per ells mateixos els bons resultats que s’estan obtenint”.

gremi constructors
Can Muntanyola P.I. Palou Nord C/ Cami del Mig,22, 08401 Granollers tel. 938700220 m˛bil 677481580
· legal · Disseny web