Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com gremi constructors
revista gremi constructors

promoció per agremiats

NOMENAMENT CONTRACTISTA



Mitjans de comunicació
 

JORDI I JOSEP CASTELLS. Creu de Sant Jordi 2015

“Els constructors d’il·lusions de Cardedeu”

Els germans Jordi i Josep Castells són tots uns experts en el camp de la construcció d’il·lusions. Amb el cor a Cardedeu, treballen al seu taller, des d’on han creat escenografies per a companyies teatrals del prestigi de Comediants, La Cubana, Dagoll Dagom o La Fura dels Baus, i també per al cinema, la televisió i la publicitat. Convertits en un referent absolut, aquest 2015 han rebut la Creu de Sant Jordi “per la creativitat i l’ofici demostrats al llarg de més de tres dècades i la seva valuosa contribució a la cultura”. Amb ells repassem part de la seva trajectòria.

Fa quaranta anys, quin ambient teatral es vivia a Cardedeu?
Jordi: Molt d’ambient. De fet, el verí del teatre i tot el que sabíem sobre escenografia es pot dir que ens venia de família, del nostre pare i també del nostre oncle Quim, que quan pintaven decorats per afició, ens duien a nosaltres per ajudar-los. Sempre van col·laborar, tant en les representacions al local Teatre de l’Esbarjo com en les que es feien al local del Casino, destinades a la colònia d’estiuejants. Recordo que quan teníem sis o set anys, a les representacions de La Ventafocs, com que érem bessons idèntics ens feien fer els dos patges: l’un duia el tamboret on havia de seure la Ventafocs, i l’altre duia la sabateta de cristall.

Fèieu representacions d’Els Pastorets?
Josep: També. Els Pastorets han estat la gran escola de molts actors. I a Cardedeu, concretament, cada Nadal fèiem innovacions en la posada en escena.
Jordi: Hi havia una escena de l’infern on sortia un drac fabulós amb tres caps…! En aquella època, anys cinquanta i seixanta, l’escenografia la feien tota entre quatre persones del poble: el lampista, el fuster , el nostre oncle i el nostre pare. Ja adolescents, i amb altres companys del poble, posem en marxa el Grup GAT de Cardedeu, amb seu a l’Esbarjo.
Josep: Al Casino coincidíem amb el Rafael Masó, un estiuejant artista i amic del dibuixant Opisso, que treballava com a decorador d’aparadors a l’empresa de cosmètica Myrurgia. Ell ens va ensenyar a donar-li un caient estètic als cortinatges, ens va descobrir els drapejats, el valor que poden tenir els plecs suaus i amplis en un teló recollit. La dinàmica que pot adquirir una roba posada en diagonal, al biaix que se’n diu… Moltes coses que després ens han servit.

Al llarg dels anys setanta, paral·lelament a la vostra dedicació a realitzar escenografies pel teatre amateur, també feu de gestors culturals i contracteu companyies i artistes de Barcelona. Entre ells el Tartuf de Molière o el gran èxit del teatre Poliorama, la Terra Baixa protagonitzada per Carme Elias i Enric Majó.
Josep: Érem els dinamitzadors de la programació de GAT i contractàvem grups de fora. Després, la mort de Franco va significar un esclat imponent! Era una sensació de llibertat molt satisfactòria, difícil d’explicar…!
Jordi: Acabada la dictadura, tot bullia, tot era entusiàstic i solidari. Per part de la gent de la cultura hi havia una empenta extraordinària per a engegar activitats de tota mena. I a més, poc a poc, tot es va anar fent més professional, es començava a treballar amb més rigor. I, molt important, amb més mitjans i suports.

Quan i com comença la vostra connexió amb Barcelona?
Josep: Havia començat abans, a finals dels anys seixanta. com a alumnes de l’Escola Massana. El Jordi va estudiar esmalts, retaule i escultura. I jo, pintura i escultura. També va ser una època que anàvem al Jamboree de la Plaça Reial, començàvem a descobrir el jazz.
Jordi: Nosaltres mateixos ens anàvem creant lligams. A més, l’Escola Massana està al costat del Teatre Romea, i els dilluns, dia de descans de la companyia, duien espectacles de fora. Un d’aquest dilluns ens va permetre descobrir una companyia vinguda de Praga, La Llanterna Màgica, que ens va fascinar totalment per com experimentaven amb els efectes de llum negra.
Josep: I la combinació que feien entre teatre i cinema, i com els actors treballaven sincronitzant al mil·límetre les accions que feien en aquell mateix moment, amb unes altres també fetes per ells però prèviament enregistrades en pel·lícula. Vés a saber si ara em dedico al cine impactat per aquell espectacle que potser es va quedar en el meu subconscient…

 

 

 

 

 

 

 

gremi constructors
Can Muntanyola P.I. Palou Nord C/ Cami del Mig,22, 08401 Granollers tel. 938700220 mòbil 677481580
· legal · Disseny web