Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com gremi constructors
revista gremi constructors

promoció per agremiats

NOMENAMENT CONTRACTISTA



Mitjans de comunicació
 

MONTSERRAT PONSA Medalla de la Ciutat de Granollers 2014


“O construïm un món millor o el món s’acaba”

Malgrat que no ho trobareu escrit en cap racó del seu extens currículum professional, Montserrat Ponsa és una especialista en la construcció. Nascuda a El Pont de Vilomara l’any 1937 i granollerina des de l’any 1944, és una d’aquelles personalitats conegudes, reconegudes i molt apreciades en la vida social de la comarca. Tota una gran personalitat aglutinadora de moltes coses que valen al pena ser destacades, amb una trajectòria que la defineix com una activista incessant i com una persona implicada en un ampli ventall de projectes diversos que tenen un mateix denominador comú: fer un món millor, més just i més lliure. Fer un lloc on valgui la pena viure. Construir una nova realitat on hi regni, sempre i per damunt de totes les coses, la Pau, aquesta Pau que tothom anomena i que molt poca gent sembla que vulgui tocar, de debò, amb els dits.

Ponsa, que recentment li ha estat entregada la Medalla de la Ciutat de Granollers –i aquesta és la màxima distinció ciutadana que una persona o entitat pot rebre–, ha edificat una trajectòria plena de raons dignes de ser premiades i reconegudes. Entre elles, una aferrissada defensa de la justícia social i dels drets humans, manifestades en un compromís social, personal i col·lectiu, molt actiu. Entre altres coses, Montserrat Ponsa ha estat membre de la Marxa per la Pau –que la va portar a visitar i a conscienciar diversos països del món l’any 2009–, jutgessa de pau a l’Ametlla del Vallès, membre del Patronat de la Fundació de l’Orquestra de Cambra de Granollers, col·laboradora de la fundació France Libertés-Fondation Danielle Miterrand, autora de llibres diversos o bé articulista en diferents mitjans de comunicació.

Moltes coses i totes fetes amb la voluntat de voler construir un món millor, sempre amb una màxima ben clara i ferma: “per aconseguir-ho cal que deixem de banda moltes coses”, un preu que no tothom està disposat a pagar. En aquest sentit, les “armes” que han de fer possible el canvi són tres: l’educació, la cultura i la paraula. Tres paraules que han de canviar les que mouen avui en dia les inquietuds i ambicions d’una bona part de gent, ja que “no pot ser que avui només pensem en els diners, en l’economia i en el comerç”. És per això que la Montserrat ens parla d’un món on la televisió hauria de ser una eina educativa, un dia a dia on l’objectiu dels actius socials fos educar i transmetre els valors del civisme i del respecte vers els altres.

Però, per construir un altre món “també hem de ser capaços de fer una realitat on la gent pugui vestir-se i pugui menjar”, afirma. Entre tots hem de ser capaços de trobar un punt a mig camí entre la comoditat i la qualitat de vida, “entre el pa que venen al forn i el que pots trobar a una gran superfície, per entendre’ns”. Ens hem d’adaptar a les necessitats de tots sense perdre l’oremus. “Per aconseguir-ho, és necessari que s’equilibrin moltes coses”, ens diu. “Per començar, cal que equilibrem els sous, perquè qui guanya grans sous i té fortuna hauria de saber que aquests han d’anar destinats a ajudar la gent”. Per sort, ben a prop de casa tenim un bon munt d’entitats solidàries que permeten vèncer algunes desigualtats, com són el Xiprer o Caritas. “Nosaltres, com a ciutadans, paguem uns impostos que haurien de servir per evitar la feina que fan aquestes entitats! L’ideal hauria de ser un món sense Caritas ni el Xiprer!”, exclama, inquieta. I, mentre avança la conversa, sembla clar que no es podrà acabar la crisi si no hi ha certes coses –molt elementals– que s’entenguin i s’apliquin, sense fer-ne escarafalls. “Hem de ser molt estrictes amb la gent que ha provocat la crisi!”, continua. “A mi tothom em diu que la gent que s’ha fet rica il·lícitament ha d’anar a la presó, però jo dic que no, que de cap manera! Aquesta gent, el que ha de fer és tornar tots els diners que ha robat i, a més, fer feines de treball social!”.

La construcció del món a través de la Pau
No costa gens connectar aquest moment de la conversa amb una de les grans inquietuds de la Montserrat Ponsa, amb aquella gran “paraula” que tot ho justifica, que tot ho explica i que fa que tota lluita tingui un sentit noble i digne: la Pau. Des de fa molts anys que ella n’és una defensora aferrissada, perquè la Pau “no és l’absència de guerra”, ens recorda, una vegada i una altra. “La Pau, la Pau veritable, vol dir equitat, justícia, que la gent tingui feina i llibertat d’expressió”, uns valors que van més enllà d’un conflicte armat. “És una tasca de tots nosaltres fer que la gent sense recursos sigui feliç, que no els falti l’indispensable”, diu. “Sobre això, jo ho tinc molt clar: no han de ser només els governs qui decideixin. Els ciutadans també hem de fer coses per solucionar-ho”. I sentencia, rotunda: “Si tothom ajudés, podríem organitzar-nos i arreglar-ho, no en tingueu cap dubte”.
L’esforç comú i la solidaritat incideix en la felicitat, de manera directíssima. I també en la construcció d’un món millor on hi hagi igualtat d’oportunitats, un món molt més solidari, on la gent que té beneficis sàpiga repartir-los. “Penso que aquest món és de tots i que hem de mirar més enllà del nostre benefici”, afirma. “Hi ha gent que necessita coses que nosaltres tenim i que ni tan sols sabem valorar”. Per construir, primer cal saber compartir. I, en el moment on ens trobem, només hi ha dues possibilitats: “o fem un món millor o el món s’acaba”, i l’afirmació ressona al nostre cap. Potser sí que val la pena reflexionar-hi, encara només sigui per uns instants. “Quin respecte hem tingut per la natura? Per l’aigua? Per la flora i per la fauna? Tothom pensa que tot això dura mentre siguin vius, que no els afectarà a ells. Però tothom ha de vetllar per assegurar uns mínims, també per a les generacions del futur”.

I aquesta és la lliçó d’una persona que sempre ha lluitat per construir,. per fer possible un món millor, pas a pas, engruna a engruna, il·lusió a il·lusió, de conquesta en conquesta. “Pensar en els altres com si fóssim nosaltres mateixos”. Les Medalles de la Ciutat li reconeixen, ara, la tasca feta al llarg dels anys. Però això no acaba aquí, perquè encara hi ha molta feina a fer. I la responsabilitat és nostra.

gremi constructors
Can Muntanyola P.I. Palou Nord C/ Cami del Mig,22, 08401 Granollers tel. 938700220 m˛bil 677481580
· legal · Disseny web